[4] ANNOTATZIONES

1) “b-” o “v-” in cumintzu de paràula Cumintzant in v- totu sas paràulas de intrada reghente in sardu, chi non derivant deretas dae su latinu o chi benint dae àteras limbas, in ue custa cunsonante non ruet si est pretzèdida dae paràula chi agabbat in vocale: violinu, violèntzia, vacàntzia, vida, venidore, vocabulàriu, voluntade, ventana, etc. Cumintzant in b- sas chi benint dae su latinu, cun V- o B- de cumintzu, e chi, in sa pronùntzia de unas cantas biddas, podent pèrdere sa b- si sunt pretzèdidas (...)

Cando cramamus una pessone, a su sòlitu truncamus su faeddu in sa cunsonante tònica, chi si tratet de sustantivu o de nùmene de pessone.
Pro sinnare custu truncamentu, est mègius a pònnere un’apòstrofu: Anto’, Frantzi’, ma’ (mama), ba’ (babbu), etc. NO un’atzentu: Antò, Frantzì, mà (mama), bà (babbu),

Su funtzione de sa Lsc no est de trascrìere cun grafemas apòsitos totu sas deghinas de fonemas de sas variedades locales sardas, pro es., pro su lat. -C-, LUCE, [’lukɛ],[’luhɛ], [’luɡɛ], [’luɡi], [’ludʒɛ], [’luʒɛ], [’luʒi]. In Lsc, ant isseberadu pro rapresentare custa variedade de fonemas,comente resurtadu de sa -C- latina, s’èsitu, fonèticu [’luɡɛ], iscritu «lughe». In sas variedades locales, cadaunu est mere de iscrìere sos grafemas currispondentes, es.: «luche», «luhe», «...», «lughi», «luge», «luxe», «luxi». (...)