B/BB, M/MM: àteras ocasiones de impreu

1) “b-” o “v-” in cumintzu de paràula
Cumintzant in v- totu sas paràulas de intrada reghente in sardu, chi non derivant deretas dae su latinu o chi benint dae àteras limbas, in ue custa cunsonante non ruet si est pretzèdida dae paràula chi agabbat in vocale: violinu, violèntzia, vacàntzia, vida, venidore, vocabulàriu, voluntade, ventana, etc. Cumintzant in b- sas chi benint dae su latinu, cun V- o B- de cumintzu, e chi, in sa pronùntzia de unas cantas biddas, podent pèrdere sa b- si sunt pretzèdidas dae paràulas chi agabbant in vocale: bentu, binu, bòlere, boghe, bigru, begru, bighinu, baca, barba, buca, badu, etc., o sas chi cumintzant in QUA-, QUI- in latinu: bàtoro, baranta, bìndighi, o sas chi in totu sas variedades sunt pronuntziadas semper cun b- oclusiva: babbu, bèrtula, etc.

2) “-b- o -v-" in paràulas cultas cumpostas
Sende chi paràulas patrimoniales cumintzant cun b-, in paràulas cultas cumpostas cun custas paràulas e prepositziones chi agabbant cun vocale, si ponet sa v-: bentu/paraventu, bènnere/prevènnere, bìdere/provìdere, etc., ca, a su sòlitu, si tratat de prèstidos o adatamentos. Però imbentu/imbentare, imbènnere, etc., ma inventàriu.

3) “-b-” o “-bb-” in mesu de paràula
S’iscrient a su sòlitu cun -bb- in mesu:
— sas paràulas formadas dae una prepositzione a (dae lat. AD) + verbu o sustantivu chi cumintzat cun b-: abbentare, abbinatzare, abbudronare, etc.;
— cando sunt derivadas dae àteras limbas e tenent sonu oclusivu: agabbare, addobbare, etc.
S’iscrient cun -b- (e sonu fricativu):
— sas paràulas de derivatzione latina, cando si sonorizat una -P- latina intervocalica, APEM>abe, SAPAM>saba;
Semper cun -b- (e sonu oclusivu), s’iscrient:
— sas paràulas cultas de intrada reghente: libertade, libru, etc.

4) “-rb-” , “-lb-”, “-rv-”
si benint dae latinu -LB- o -RB-, in sardu generale iscriimus:
a) -rb- in sas paràulas patrimoniales, arbèschida, àrbore, erba, barba, arbada, incurbare
b) -lb- o -rb- in paràulas cultas o prèstidos, es.: albanesu, àlbatru, arbitrare, arboricultura
c) -rv-, in paràulas cultas o prèstidos, es.: curva

5) “-m-” o “-mm-” in mesu de paràula
S’iscrient a su sòlitu cun -mm- in mesania:
— sas paràulas formadas dae una prepositzione a, cun, in (dae lat. AD, CUM, IN) + verbu o sustantivu chi cumintzat cun m-, es.: ammentare, ammuntonare,ammìntere, cummemorare, immissàriu, etc.
S’iscrient cun -m- in sos àteros casos.
In casu de paràulas omòfonas, distinghimus cun -m- e -mm-, es.: suma (imperativu de sumare) VS summa (totalidade de prus de una cosa); coma (istadu neurològicu) VS comma (parte de un’artìculu de lege); emo (de sàmbene) VS emmo (afirmatzione).